Vaig captar aquell moment d'una manera que ni la millor càmera, ni el millor fotògraf ho haurien pogut captar millor, encara que en fessin mil fotos, encara que ho gravessin a càmera lenta, en aquell precís moment va ser molt millor que tot això. L'energia del seu crit, els seus ulls que estaven desorbitats, la tensió que estirava cada una de les seves venes, seus músculs. Era com un cop d'aire fred que passa en un dia calorós, com l'instant que es desenganxa una fulla de l'arbre, va ser això, un instant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada