El vidre, el vidre és una peça delicada, has d'anar amb compte si l'agafes, sempre hi quedarà la teva empremta marcada, la pots esborrar amb un drap, però igualment l'hauràs de tocar per esborrar-ho. Quan l'agafes, amb aquella por que saps que si cau es trencarà, ho fas amb tota la delicadesa possible, però de sobte, sense ni tan sols adonar-te'n, sense poder-ho impedir amb totes les teves forces, cau, el vidre et cau de les mans a terra, es dibuixa la paraula catàstrofe al teu cap, veus l'objecte com cau i que, per molt que desitgis que no, s'acabarà trencant. Un cop sec al terra i mil bocins, mil, escampat per tot arreu. El reculls amb la mirada i intentes encaixar les peces, en són tantes, que creus que mai ho podràs deixar com era abans, sense cap esquerda, resplendent, veus que l'hauries d'haver deixat on era, mirant com brillava des de la distància. Peces delicades en dic jo, i, com el vidre, tantes altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada