Dissimulant

Sinceritat, aquella que quan menys t'ho esperes fa mal, com una punyalada, com agafar una rosa plena d'espines ben fort, encuriosida, la buscava sense parar, volia saber-ne el seu verdader significat. La cercava en les mirades, com si darrere de la nineta s'amagués un codi indesxifrable que posat en conjunt em digués alguna cosa. Però s'amagaven, els ulls els amagaven sota un paraigües, sota unes ulleres, o simplement els llençaven cap a una línia infinita. Un dia, però, eren foc, eren clars, miraven tant directament que em van espantar, i, sense voler, vaig acotar el cap i em vaig posar les ulleres.