30 de desembre del 2010

L'home dels nassos

Per no fallar al costum, és època de balanços, quan s'acaba l'any, sense voler mentalment en fem un petit resum, agafem moments viscuts i els sumem, els bons i els dolents, tots han donat sentit a aquests 365 dies. Sumem moments, instants, persones, llocs, de vegades, però, també restem.
Fa un any estàvem fent el mateix pensament, intentar veure els errors del 2009 per millorar-los en el 2010. Ho hem aconseguit? Hem complert totes les promeses que ens vam fer abans de començar aquest any? O tornen a estar a la llista per intentar-les complir aquest 2011? Jo de promesa me n'he fet una. “El que està fet està fet, i el que vingui amb bona cara”. No m'agrada posar expectatives pel simple fet de canviar el número del final de quan has d'escriure la data, no deixa de ser un dia després d'un altre, i cada dia és l'endemà d'ahir i l'ahir de demà. M'agraden els reptes, però no crec que avui ens haguem de posar reptes per 365 dies, i fer-ne un balanç negatiu si al cap de l'any no els hem complert. Els reptes s'han de posar cada dia, cada instant, la vida és un repte constant. Això no vol dir que no desitgi, que no us desitgi, que sigui un bon any, que els moments, els instants bons tinguin molt de pes.
I sí, ha estat un bon any, però ha estat gràcies a moltes persones, cadascú hi ha posat el seu granet de sorra. Espero seguir sumant instants de riures, de plors, de moments que et treuen l'alè, de compartir, d'ajudar, de deixar-se ajudar, de parlar, d'escoltar, seguir sumant instants, seguir vivint, i, amb un somriure. Gràcies a tots, desitjo que hagueu tingut un bon any, i que el 2011 també sigui molt bo, de tot cor.

18 de desembre del 2010

Tasses buides

Fuig, marxa lluny d'aquí
ves-te'n amb les estrelles;
les estrelles que no brillen,
els llumins que es consumeixen,
les espelmes que s'apaguen.

Marxa amb el silenci
de tasses buides sobre la taula,
de confeti d'un diumenge al matí,
de pluja abans de l'arc de sant Martí.

Marxa, i emporta't les paraules,
les espurnes que encenen fogueres,
pren el vestit de pell de gallina,
i les sabates de ballarina.

Fuig, marxa lluny d'aquí
ves-te'n amb les onades;
les onades que no tornen,
els globus que s'escapen,
les esperances que moren.

Marxa, perquè si et quedes,
fugirem els dos, a cegues.

9 de desembre del 2010

Sóc morosa

Sóc una noia de vint i pocs, rossa amb els cabells llisos, ulls de color mel, podríem dir que alta, de constitució normal, una més entre la multitud, estudiant d'economia, em dic Sandra i sóc morosa. Sí, es veu que sóc morosa i potser aviat em perseguiran amb frac pel carrer, o amb un barret de mexicà (ara no sé què s'estila) i ja no podré passar desapercebuda. De moment, però, no se'm nota, tothom em mira com sempre, no noto cap presència al darrere que em segueixi a part de la meva ombra. Però alguna cosa ha canviat, han escrit el meu nom en una llista, la llista negra, una llista que s'escampa amb el vent, arriba a tothom, t'omple de perjudicis i ja no ets el mateix, ja no ets una persona anònima que totes les companyies, empreses, li volen oferir contractes amb les millors condicions, ja no, ets dels que no paga! I ells, es clar, no volen tenir pèrdues, fer un contracte amb una persona que no paga no surt rentable, que se'n vagi a un altre lloc, que nosaltres no el volem! Jo em pregunto una cosa, no podem fer llistes d'empreses també? Posar les empreses en una llista negra, la d'estafadores? Jo, que em diuen morosa i no m'hi considero, us explicaré per què i a qui posaria a la llista negra, a la dels estafadors!
Un dia, quan encara era una bona clienta, entre ofertes que havia rebut, em va cridar l'atenció una, era un dia a la tarda, em van trucar a casa i vaig agafar el telefon. Publicitat vaig pensar al escoltar una veu monòtona que em preguntava en quina companyia teníem internet i quan pagàvem, però vaig resistir a penjar el telèfon al cap de dos segons i em vaig resignar a escoltar. Ofertassa, m'oferien el mateix servei que tenia per la meitat de preu i per sempre! Vaig penjar dient que ja m'ho pensaria, i es clar, com a bona catalana, sempre s'ha d'intentar estalviar, i per saber si era veritat o no el que m'havien dit, vaig entrar a YA.COM per comprovar-ho. L'oferta era engrescadora, si era veritat, comportaria un gran estalvi cada mes. Vaig seguir els passos de la web i l'endemà ja em trucaven, faltava només la confirmació gravada per seguir tot endavant. Em vaig començar a alertar quan em va trucar un operador de telefònica dient quan podia venir a instal·lar la línia, instal·lar la línia? li vaig preguntar, de línia ja en tenim, no s'ha d'instal·lar res, només és un canvi de companyia, vaig dir que per el moment no fes res, que encara ens farien pagar el que no era. Van trucar una altra vegada i els vaig dir els meus dubtes, em van dir que havia de venir un tècnic a fer el canvi de port, però que això era totalment gratuït. Ens va enviar un paquet el missatger, va venir un tècnic que no va fer res, només dir-nos que algun dia ens tallarien l'antiga línia i hauríem de trucar per activar YA.COM. Aquest dia mai ha arribat, seguim tenint la mateixa companyia de sempre, i els de YA.COM no han trucat en cap més moment, només envien emails repetits que per confirmar l'alta s'ha de trucar a un telèfon (902) i gravar el consentiment (és a dir, no tenim l'alta feta perquè no hi ha consentiment). Llavors em pregunto, si no hi ha alta i no tenim servei, per què ens han cobrat 89€ per una instal·lació de línia que no han fet? I, en cas de que l'haguessin fet, aquesta instal·lació era gratuïta o de 49€ com ens deien.
Així que la noia de vint i pocs, rossa amb els cabells llisos, ulls de color de mel, va anar indignada a la caixa a dir que ens tornessin els nostres diners, que els llestos de YA.COM havien cobrat (a sobre d'un import erroni) un servei que no havien ofert. Així és com, d'un dia per l'altre, els que jo posaria clarament a una llista negra per ineptes, llencen abans la pilota i m'hi posen a mi; em dic Sandra i sóc morosa.