21 de març del 2012

Agafa'l que s'escapa

Diem lluny perquè tardem a arribar d’aquí a allà, perquè saps, aquí el temps és molt valuós. Per exemple, si hem de caminar deu metres o deu quilòmetres, diem que el lloc que hi ha a deu quilòmetres està més lluny perquè hem de fer més passes per arribar-hi, i per cada passa que fem de més deixem de poder fer altres coses, no podem estar dinant mentre caminem per exemple, d’això en diem temps. Però en canvi podem estar parlant i caminant a la vegada, i ara fins i tot podem estar navegant per internet amb el mòbil mentre anem a un lloc que està lluny, així el temps que tardem és menys temps perquè no cal que deixem de fer altres coses que també ocupen temps?  També el temps pot ser de dia o de nit, i el dividim en hores, vint-i-quatre per ser exactes, cada hora té seixanta minuts i cada minut seixanta segons, i un dia és el que tarda a donar una volta la terra sobre ella mateixa, així si jo dono voltes sobre mi mateixa a la meva velocitat, ja et dic ara que no és com la de la llum, a cada volta que faig li podem dir gir, i podem mesurar els girs que tardes tu d’anar d’aquí a allà, és que les hores, els minuts i els segons són massa seriosos, no trobes? Començaré a rodar, girs, i tu diràs, mentre has fet deu girs he pogut caminar dos-cents metres. I passarem les hores a girs, d’una a una, però a la nit, quan em posi a dormir i pari de girar, també deixarem de contar, d’acord? No trobes que no tenim gaire temps per perdre amb hores i distàncies?

19 de març del 2012

Ens estirarem la pell a tires

Vull dir-te aquelles paraules que, quan les dius, et quedes mut. Mut perquè ja les sabies, i tant, et ressonen dia i nit dins del cap, però són tant sinceres que les amagues sota la pell perquè no s’oxidin amb el sol. I, quan les sents, és com si t’extirpessin la pell que les protegia, com quedar-se amb ossos que no saben caminar, quedar-se mut en dic jo.  Serem sanguinaris, ens estirarem la pell a tires, a poc a poc, sense deixar-ne ni un repèl, i ens dutxarem amb els raigs de sol, ens ensabonarem bé els ossos  i, després, potser tornem a parlar.