Ella, silenciosa com el sospir de l'aire,
seu tremolosa amb el cap cot sota una manta,
amb un esguard indefens contempla de reüll
com el marit tanca furiós la porta i, sense voler,
de sota el morat, li regalima una llàgrima.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada