Temps, temps és la paraula que utilitzem per descriure els nostres límits, temps no és més que la nostra percepció, la nostra memòria, què seríem si no tinguéssim la percepció del temps? Si no recordéssim? El temps ens situa en el nostre espai mental, i ens permet anar més enllà, però no gaire més enllà de la nostra ment, dels nostres límits. Ara és ara perquè recordo un abans i tinc la percepció d'un futur. Que curiós el món que ens hem inventat, vivim al món de les nostres percepcions. De quin color realment són les coses? Només en veiem el que la llum i els nostres ulls en desxifren, com seria el món amb una perspectiva diferent? M'agrada ser part d'un experiment, de saber desxifrar sons que en diem paraules, de saber llegir símbols que en diem lletres, de viure un temps que en diem present, m'agrada aquest món que ens hem inventat, m'agrada perquè tots compartim les mateixes percepcions i ens podem explicar les coses, que curiós és el temps.
Feu un cop d'ull a això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada