I jugaven, com sempre havien fet, per instint, es divertien sense preguntar-se perquè, els ulls d'ella irradiaven de felicitat quan veia el resultat del que havien estat fent, i ell, sota el nas, per molt que ho volgués dissimular, deixava escapar un somriure, ella tenia un riure tant fort que li enganxava la felicitat amb les seves rialles escandaloses i no ho sabien dissimular, eren feliços, així, sense motiu aparent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada