Avui decideixo fer vaga, els professos tindran una cadira més buida, els nens a qui faig classes s'hauran d'espavilar sols, però no em quedaré a casa, sortiré igualment al carrer amb la bicicleta, em penjaré un cartell al coll i m'aniré passejant tranquil·lament fent sonar el timbre ring-ring ring-ring, i, amb la mà dreta, que si la deixo anar del manillar no passa res, agafaré un altaveu i començaré a cridar, JUS TI CI A JUS TI CI A!
Però quin sentit tindria la meva vaga? No faria anar malament a ningú, tothom podria seguir fent vida normal; als professors, tenir un alumne més o menys, no els treu el son, els nens que faig classe es posarien a jugar amb l'ordinador i ja estudiarien un altre dia, més feliços. I la sortida al carrer cridant amb bicicleta, no aturaria el trànsit, i encara distrauria a alguns curiosos. Perquè, doncs, fer vaga si el món seguiria igual?
Jo vull fer vaga però la vull fer perquè s'aturi un tros de món, perquè la gent es queixi dient “què fa aquesta boja?” Vull que em coneguin, que si jo m'aturo, tots s'aturin, que els meus problemes es converteixin en problemes de tothom. Vull tenir poder perquè em supliquin que sigui feliç, que no immobilitzi a tothom, vull...però per aconseguir-ho hauré de preguntar a Aena com ho fan, o a Renfe, o a Tmb, o a..., o treballar amb ells?
