Saps aquella sensació que mires el que t'envolta i ho veus com si no ho haguessis vist mai? Et fixes en els plecs del sofà i et preguntes si sempre ha estat així, mires cares vistes dia a dia i trobes unes faccions diferents que per un moment et poden arribar a semblar totalment desconeguts; ho tenies tan assimilat que mai t'havies fixat en els detalls. Fins i tot desconeixies la piga que tens amagada al coll. I per un moment penses que tots som desconeguts, diferents, idèntics, semblants, complicats, senzills, antipàtics, simpàtics, amables, falsos, sincers, egoistes, solidaris, solitaris, especials,...iguals. Però no ho diguis, que tu i jo som diferents i no ens entendrien.
