Troben a faltar la màgia

Avui m’ha agafat nostàlgia, des d’aquí vull fer un petit homenatge a la pesseta. Pesseta, diminutiu de “peça”, els catalans denominaven així algunes monedes de plata durant el segle XV (cal recordar que abans dels euros hi havia pessetes, i encara més abans el denominat patró or i/o plata en que s’utilitzaven peces d’or i plata que adquirien el propi valor intrínsec; és a dir, no eren paperets ni fitxes que tenien un valor de confiança). Va arribar un punt que portar tot l’or a les butxaques es feia feixuc (pesava massa, i era insegur) i es va començar a substituir per “peces” i papers més còmodes d’utilitzar (el banc guardava l’or, i per intercanviar mercaderies es feien servir “vals” d’aquell or). Quina gran idea (i confiança) portar monedes, peces...pessetes! Aquells trossos metàl•lics van començar a agafar nom propi i es va estendre per la resta de la península. En els seus inicis la pesseta equivalia a dos rals de plata de la moneda provincial, clar que amb el temps (i amb la inflació) el valor relatiu ha anat canviant.
Actualment ni hi pensem amb les pessetes ja, se les ha menjat l’Euro, i m’ha entrat una certa nostàlgia al pensar que jo seré de les generacions que hem viscut podent anar a comprar amb pessetes, duros,...i euros! Que d’aquí uns anys (no gaires, i potser ja ara) els que han nascut més enllà del 2000 veuran aquestes peces platejades com una cosa històrica. Havíeu de canviar les monedes per anar a França? Que no tenien “pessetes” també els francesos? Un cafè valia 85 pessetes? Si que era car! Ens faran preguntes, encuriosits, com ara les fem als avis que van viure la guerra, els pares que van presenciar el franquisme,...som els que van fer servir unes monedes que no eren euros!
Es clar que potser això de l’euro no és una idea tan genial com semblava, i potser només acaba sent un viratge d’uns quants anys, i d’aquí poc haurem de buscar als abrics vells si trobem cap bitllet de mil, alguna moneda de vint duros...alguna calculadora que converteixi euros en pessetes que agilitzi el càlcul mental, anar al banc a comprar francs per anar a Alemanya...i els del govern una altra vegada entretinguts imprimint bitllets (fent màgia, que ara no poden).