Perdona, però a mi no em va bé...

- Perdona, però no em va bé que el món s'acabi demà, he de fer moltes coses que no puc anul·lar.

- Però quina importància tenen aquestes coses si demà s'acaba tot?

- Doncs molta, qui et penses que ets tu per decidir què he de fer i què no?

- Jo ningú, només et deia que si demà s'acaba tot, tu això no ho pots escollir, i jo tampoc, així que més val que t'afanyis a fer tot el que has de fer abans de demà.

- És clar, i et penses que així ho arregles tot. Per començar no et crec, com vols que demà s'acabi el món? Bajanades, ves a insultar a algú altre, a mi no em ve de gust seguir les teves bogeries, em fas perdre el temps, i tinc molta feina.

- Molta feina,... d'acord, sense bromes, només t'ho deia perquè imaginat que fos veritat, què faries ara?

- Parlar amb tu segur que no.

- Gràcies, va, posa una mica d'imaginació que no et costa gens!

- No sé on vols arribar a parar, què se suposa que hauria de fer? Què faries tu?

- No estem parlant de mi, jo t'ho he preguntat a tu.

- Mmmm....ja ho sé.

- Què? Què?

- Respirar

- Idiota, no riguis del que et dic. T'ho pregunto per simplificar, què és important per tu?

- Tot, res,...jo què sé.

- Doncs jo sí que sé què faria.

- Què faries?

- És igual, ja t'ho diré demà.

- Qui t'entengui...

- què dius?

- Res, que t'estimo.

- Jo també.