Instints

Es va mirar les mans com si fossin un objecte aliè al seu cos, com si el que acabava de fer ho hagués decidit una altra força que ell no controlava. Va resseguir dit per dit amb la mirada, les va tensar i obrir tan com va poder, les venes li sobresortien més del normal, marcaven el ritme accelerat del cor. Les va veure grosses, molt grosses i peludes, quines coses més fastigoses va pensar. I, amb la pròpia incertesa, es va palpar la cara, sí, aquelles mans eren seves, notava el que tocava, ara sí. Es va fregar els ulls amb la punta dels índexs sense parar fins que els va tenir ben vermells, i va deixar que els dits rellisquessin fent de pinta, estirar-se una mica els cabells i acabant tocant-se el clatell i acotant el cap. Es deia que no, que no podia ser que aquelles fossin les seves mans, les mans que acabaven de fer el que els seus ulls havien vist, no era una pel·lícula, era un malson.