i el mar...!

Et posseeix aquella sensació que sempre estàs fent el mateix, que et guies per les rutines, pels horaris pel “he de” enlloc del “vull”. El voler costa de pensar-lo, i, com el peix que es mossega la cua, segueixes “havent de” per simple comoditat, perquè algú ja ho ha decidit per tu, o per la teva pròpia consciència. Un dia dius prou, avui agafo el volant i el giro en direcció contraria, tens ganes de descobrir què hi ha entre els carrers que et coneixes de memòria, tens ganes de descobrir i devorar aquells racons que pocs han vist, tens ganes de canviar la mirada, de deixar de veure per mirar, de deixar de ser per sentir.
I, t'adones que són els dies com aquests, les petites coses, les converses i les persones què realment dóna sentit a la vida, a la meva vida; les rutines em cansen, les il·lusions em fan viure.