El dia X

Tornava a tenir aquella sensació d'una bola que es concentrava a l'estómac, totes les energies es convertien en nervis i els ulls com taronges. Sabia que li passaria això, per prevenir es va prendre tres, no una no, tres til·les abans d'anar a dormir, una darrere l'altra, casi cremant-se la llengua, com si com més ràpid se les prengués, l'efecte seria més immediat. Ho va deixar tot apunt, sabia que quan sonés el despertador ja seria el dia X, aquell que va marcar a la agenda tan bon punt el va saber, sabia perfectament que seria un dimarts i podia situar els altres dies de la setmana en funció d'aquell dia. Ho veia tant llunyà i alhora tant aprop. Deia que havia de deixar enllestides moltes coses abans i, quan se'n va adonar, el temps se li havia tirat a sobre, sense contemplacions, com un tigre quan es llença sobre la seva presa, el temps estava fora del seu abast, de les fitxes que podia moure en una partida d'escacs. El que semblava un futur molt llunyà ja podia contar amb els dits de la mà els dies que faltaven, un compte enrere mental que no el deixava respirar tranquil·lament, a mesura que els dies es restaven, li venia una angoixa al pit que en varies ocasions ho hauria engegat tot a rodar. Però ara només era qüestió d'hores, estava preparat, o això creia, l'únic que volia era dormir, treure's aquell nus de la panxa que no el deixava dormir, descansar per despertar-se al dia X, i viure'l, viure'l intensament, perquè després els dies ja seran l'endemà del dia X.