Estic enamorada

L'altre dia vaig llegir, en el Diccionari per a ociosos (de Joan Fuster) que l'amor és un invent del segle XII, es va estendre amb els trobadors, més tard amb la literatura, i actualment, a l'abast de tothom. I, sincerament, no li falta raó. També diu, que si mai no haguéssim vist pel·lícules “romàntiques”, llegit llibres amb el fil conductor de l'amor, si no se'n parles tant, si amor fos una paraula desconeguda, molts no estarien enamorats, perquè l'amor s'ha cultivat amb les paraules, amb la idea que uns van plasmar en poemes, en cançons. A mesura que s'anava estenent per les diferents classes socials, la gent s'anava enamorant, abans no, abans només era simple rutina, necessitat, el més pur instint animal o interès, digueu-li com vulgueu, abans les persones no s'estimaven, abans de que algú fes del seu patiment per no aconseguir una dona i plena felicitat al aconseguir-la una cançó, una cançó trobadoresca, la paraula amor no existia, no estaven enamorats! I, ara, diuen que l'amor mou el món, que el fa girar amb totes les seves forces, que és tan natural enamorar-se com respirar. Qui ets si no estàs enamorat, si no creus en l'amor? Quin sentit tenen les paraules, els llibres, les pel·lícules; la vida?
Jo, per no sentir-me fora de lloc, també estic enamorada, enamorada de les coses, de la vida, però enamorada de l'amor no, perquè l'amor perfecte, tan com ens el volen fer creure, només està en els llibres, en el Romeu i Julieta de Shakespeare, i la perfecció no té gràcia, tothom sap com és, jo estic enamorada de les coses imperfectes, són més boniques, més reals.