19 de juliol del 2010

el temps passa...

Com qui no vol la cosa ja ha passat una setmana, i sembla que ara tots estem fent un compte enrere i ens comencem a posar nostalgics. Aqui els dies passen molt rapid, massa. Els matins treballem,be, treballar potser no seria la paraula mes adequada, pintem la paret, ens esquitxem, descansem, perque l'altre dia vam fer reunio i resulta que si treballem massa s'acabara la feina i no tindrem res a fer, aixi que ens ho prenem amb calma. Crec que el motiu del camp de treball no es nomes pintar un local, sino que a mes a mes, i potser el principal objectiu, es un intercanvi intercultural, unes colonies per a majors d'edat. Som a vora trenta (ha anat venint gent progressivament), l'ambient no podia ser millor per aixo, com es diria en catala, fem pinya.
Despres de sopar hi ha la tradicio de fumar "shisha", cada dia en fan unes 4, i l'altre dia em van enredar per provar-ho. Despres quan vam sortir uns quants pel centre a prendre algo, em van confessar que hi posaven realment, i jo que no volia fumar... vam anar els dos catalans i una anglesa amb sis marroquins, ens volien portar a una discoteca, pero vam acabar a una terrassa on podiem beure alcohol, forsa plena de guiris, ens preguntaven com es que bebiem al nostre pais, quina sensacio era la de prendre una birra o acabar borratxos, alguns mai han tastat l'alcohol, la religio els ho prohibeix, va ser divertit.
Aquest cap de setmana hem visitat Safi, ens hem quedat a dormir a casa d'un dels responsables del camp, una casa amb un pis amb tres habitacions plenes de sofas, hi hem cabut uns 20. La seva mare ens va fer el menjar, tots menjant del mateix plat com es tradicio, sense forquilla, ni ganivet ni res, un tros de pa i amb les mans, cada dia vaig perfeccionant la tecnica.
De Safi hem vist com feien ceramica, despres hem anat al punt mes alt de la ciutat a fer un beure, i baixant com podiem per roques fins arribar a veure la posta del sol a la platja. Fer una foguera i cantar cansons en arab que no entenia res de res.
Ahir vam anar a la platja, i jo amb el biquini i la crema solar a Essaouira, estic com un pebrotet.
Coses que m'han cridat l'atencio: quan vas al mercat a comprar pollastres, els tenen tots voltant per un corral, tu tries el que vols i el maten alla mateix i te'l donen. A safi la gent esten la roba al mig de carrer, pots anar per una vorera i veure com hi ha roba penjada amb un fil com si fos a casa d'algu. No tenen horaris per treballar, treballen molt, desde ben d'hora al mati, fins a les 12 de la nit o passades. Posen molt sucre a tot arreu, un diabetic tindria problemes aqui, els pastissets son tots molt ensucrats i molt bons (cada dia se n'ha de provar un o altre..). Per picar a mitja tarda hi han parades que venen cigrons i faves.
be, paro d'escriure, perque de coses per explicar ni han moltes, pero encara mes per viure-les, i nomes queden...10 dies? :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada