continuacio

Estavem la francesa, laltra catalana i jo a lestacio de busos a les 9 del vespre, sense que cap bus sortis fins lendema i un home que ens perseguia perque paguessim una fortuna per anar amb taxi. Jo hauria dhaver anat a Essaouira aquell mateix dia perque mesperaven, pero no hi havia manera. La francesa va trucar a un noi que conexia de Marrakesh (es veu que es dun club dinternet que ofereixen allotjament, tu tens dret dallotjarte si ho necessites un dia a casa dalgu que sigui daquest grup, pero a canvi tambe has dacceptar que vinguin a casa seva si ho necessiten) el noi va acceptar que hi anessim les tres. Vam agafar un petit taxi i cap alla, el noi molt amable i una casa preciosa, vam haver de mirar la final del mundial, i el marroqui content de que guanyes espanya (pero jo ja vaig explicar que en pensava). Despres vam anar a sopar a fora, tothom ens mirava massa, pero no deien res perque anavem amb un daqui. La calor, tot i el vespre, insuportable. Al tornar a casa van venir dos amics del noi i vam estar xerrant una estona (aqui vaig veure que el meu nivell de frances ha de millorar...) i ens van ajudar per indicar-nos que haviem de fer lendema. A mitja nit, em vaig despertar quan vaig sentir com resaven, se sentia com un altaveu que ressonava, devien ser les 5.
Dilluns al mati, ja acomiadantme de la catalana i la francesa, vaig agafar un taxi per anar a lestacio i agafar lautobus com mhavien dit. Pero el bus que havia dagafar ja estva ple (i sortia al cap de mitja hora!) em van convencer per agafar el de gran categoria (100 Dh =10€), semblava una limosina per dins. Tres hores per arribar a Essaouira!
Un cop a la ciutat, que encara que sembli impossible fa fred, vaig agafar un taxi cap on mindicaven les instruccions del camp de treball, pero alla no hi havia cap camp de treball, sense voler-ho em vaig posar dins duna casa, i em van indicar com van poder, pero no tenien cap idea don podia ser alla on havia danar. Vaig trucar i al final em van venir a buscar, semblava impossible, ja no estic perduda!
Al camp la gent es molt amable, som uns 15, hi ha un catala, tres francesos, coreanes, i marroquins. Quan vaig arribar ja havien fet la feina del mati, vam dinar de seguida (molt bo tot) i a passejar per Medina (un dia daquests anire a regatejar i firarme be, hi ha unes sabates, uns mocadors,...!!!) i al tornar vaig gaudir duna bona dutxa amb galleda, sisi, no tenim dutxa! hi ha un forat a terra i una aixeta amb aigua freda.
Aquest mati, despres desmorzar em comensat la feina, tots amb rasclets anar traient capes de pintura de fora de ledifici, crec que encara estic tota blanca, pero es fa amb la calma, treballem, ebs ho mirem, ens porten el te, ens estirem al sol, tornem a treballar, i recollim i cap a fer el dinar.
Esta tot molt organitzat, no volen que treballem de mes si al nostre grup no ens toca.
Ara teniem descans, hem jugat una estona al domino i una coreana i jo ens hem escapat el civer, despres anirem a la platja.
Aixo es vida, i tot es precios. Avui haurem de fer mes fotos.