9 de desembre del 2010

Sóc morosa

Sóc una noia de vint i pocs, rossa amb els cabells llisos, ulls de color mel, podríem dir que alta, de constitució normal, una més entre la multitud, estudiant d'economia, em dic Sandra i sóc morosa. Sí, es veu que sóc morosa i potser aviat em perseguiran amb frac pel carrer, o amb un barret de mexicà (ara no sé què s'estila) i ja no podré passar desapercebuda. De moment, però, no se'm nota, tothom em mira com sempre, no noto cap presència al darrere que em segueixi a part de la meva ombra. Però alguna cosa ha canviat, han escrit el meu nom en una llista, la llista negra, una llista que s'escampa amb el vent, arriba a tothom, t'omple de perjudicis i ja no ets el mateix, ja no ets una persona anònima que totes les companyies, empreses, li volen oferir contractes amb les millors condicions, ja no, ets dels que no paga! I ells, es clar, no volen tenir pèrdues, fer un contracte amb una persona que no paga no surt rentable, que se'n vagi a un altre lloc, que nosaltres no el volem! Jo em pregunto una cosa, no podem fer llistes d'empreses també? Posar les empreses en una llista negra, la d'estafadores? Jo, que em diuen morosa i no m'hi considero, us explicaré per què i a qui posaria a la llista negra, a la dels estafadors!
Un dia, quan encara era una bona clienta, entre ofertes que havia rebut, em va cridar l'atenció una, era un dia a la tarda, em van trucar a casa i vaig agafar el telefon. Publicitat vaig pensar al escoltar una veu monòtona que em preguntava en quina companyia teníem internet i quan pagàvem, però vaig resistir a penjar el telèfon al cap de dos segons i em vaig resignar a escoltar. Ofertassa, m'oferien el mateix servei que tenia per la meitat de preu i per sempre! Vaig penjar dient que ja m'ho pensaria, i es clar, com a bona catalana, sempre s'ha d'intentar estalviar, i per saber si era veritat o no el que m'havien dit, vaig entrar a YA.COM per comprovar-ho. L'oferta era engrescadora, si era veritat, comportaria un gran estalvi cada mes. Vaig seguir els passos de la web i l'endemà ja em trucaven, faltava només la confirmació gravada per seguir tot endavant. Em vaig començar a alertar quan em va trucar un operador de telefònica dient quan podia venir a instal·lar la línia, instal·lar la línia? li vaig preguntar, de línia ja en tenim, no s'ha d'instal·lar res, només és un canvi de companyia, vaig dir que per el moment no fes res, que encara ens farien pagar el que no era. Van trucar una altra vegada i els vaig dir els meus dubtes, em van dir que havia de venir un tècnic a fer el canvi de port, però que això era totalment gratuït. Ens va enviar un paquet el missatger, va venir un tècnic que no va fer res, només dir-nos que algun dia ens tallarien l'antiga línia i hauríem de trucar per activar YA.COM. Aquest dia mai ha arribat, seguim tenint la mateixa companyia de sempre, i els de YA.COM no han trucat en cap més moment, només envien emails repetits que per confirmar l'alta s'ha de trucar a un telèfon (902) i gravar el consentiment (és a dir, no tenim l'alta feta perquè no hi ha consentiment). Llavors em pregunto, si no hi ha alta i no tenim servei, per què ens han cobrat 89€ per una instal·lació de línia que no han fet? I, en cas de que l'haguessin fet, aquesta instal·lació era gratuïta o de 49€ com ens deien.
Així que la noia de vint i pocs, rossa amb els cabells llisos, ulls de color de mel, va anar indignada a la caixa a dir que ens tornessin els nostres diners, que els llestos de YA.COM havien cobrat (a sobre d'un import erroni) un servei que no havien ofert. Així és com, d'un dia per l'altre, els que jo posaria clarament a una llista negra per ineptes, llencen abans la pilota i m'hi posen a mi; em dic Sandra i sóc morosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada