Per no fallar al costum, és època de balanços, quan s'acaba l'any, sense voler mentalment en fem un petit resum, agafem moments viscuts i els sumem, els bons i els dolents, tots han donat sentit a aquests 365 dies. Sumem moments, instants, persones, llocs, de vegades, però, també restem.
Fa un any estàvem fent el mateix pensament, intentar veure els errors del 2009 per millorar-los en el 2010. Ho hem aconseguit? Hem complert totes les promeses que ens vam fer abans de començar aquest any? O tornen a estar a la llista per intentar-les complir aquest 2011? Jo de promesa me n'he fet una. “El que està fet està fet, i el que vingui amb bona cara”. No m'agrada posar expectatives pel simple fet de canviar el número del final de quan has d'escriure la data, no deixa de ser un dia després d'un altre, i cada dia és l'endemà d'ahir i l'ahir de demà. M'agraden els reptes, però no crec que avui ens haguem de posar reptes per 365 dies, i fer-ne un balanç negatiu si al cap de l'any no els hem complert. Els reptes s'han de posar cada dia, cada instant, la vida és un repte constant. Això no vol dir que no desitgi, que no us desitgi, que sigui un bon any, que els moments, els instants bons tinguin molt de pes.
I sí, ha estat un bon any, però ha estat gràcies a moltes persones, cadascú hi ha posat el seu granet de sorra. Espero seguir sumant instants de riures, de plors, de moments que et treuen l'alè, de compartir, d'ajudar, de deixar-se ajudar, de parlar, d'escoltar, seguir sumant instants, seguir vivint, i, amb un somriure. Gràcies a tots, desitjo que hagueu tingut un bon any, i que el 2011 també sigui molt bo, de tot cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada