Fa gràcia veure com últimament les notícies no deixen de ser xiuxiueigs que desmenteixen el que uns diuen per imposar-se uns altres, tothom vol tenir raó. No te'l creguis amb aquell, és un mentider, jo dic la veritat, m'has de fer cas. És una baralla constant de manipulació, de secrets que intenten amagar cobrint-los de paraules esperançadores. Com aquell que sempre traeix i després diu que ara va de debò, que no ho tornarà a fer, perquè tots, innocents, li donem un vot de confiança i ens torni a tirar la pedra, perquè clar, aquesta vegada era inevitable, però no ho tornarà a fer.
Quan les coses van bé, ells fan i desfan i ningú es queixa de res, tan si ho fan bé com malament, mentre jo visqui bé que facin el que vulguin. El problema és quan ja no es viu en un món on el més pobre sembla el més ric, sinó quan el més ric pot ser el més pobre en qualsevol moment. En aquest nou món estem atents a cada petit detall, qualsevol rumor pot canviar la nostra bombolla de benestar, i això mai ho voldríem.
Estan acostumats a que no se'ls mirin amb lupa, a fer grans barbaritats disfressades amb bones paraules i aquí no passa res, anem tirant com sempre, aparentem que tot va bé, que som rics i que el futur serà millor. Perquè, en realitat, ja s'ho trobaran els que vinguin després, sembla que els diners surtin de sota les pedres, els deixem, els utilitzem, en demanem...i ja ho pagarem, ja ho pagaran...
Clar que perquè es pugui pagar el que es deu, algun dia s'ha de guanyar més del que es gasta, però de moment no hi pensem en això, ja treballaran més els nostres fills, els nostres néts. De moment vivim com reis i fem de rics.
Què passarà si tothom s'adona que tot és una gran mentida? Ells ho temen, per això només fan que desmentir-ho, que culpar-se els uns als altres. Però sabeu què? Les grans crisis les causen els rumors, perquè tot rumor, per si mateix fa que s'acabi produint.
Si corre el rumor que el banc no té tots els diners, la gent corre a anar a treure els seus diners del banc, no fos cas es quedés sense si el rumor és cert, és clar que, si tothom va a fer cua per treure diners, el banc no els tindrà tots, el rumor s'acaba convertint en realitat.
És per això que quan algú amb una mica de sentit comú s'atura a qüestionar-los, ells corren i fan discursos de “España va bien”, encara que en realitat tot sigui una mentida, però en els somnis som molt feliços, ningú ho posa en dubte, d'aquí a 30 anys, ja ens ho explicaran, que nosaltres, de moment, vivim molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada